Apartament davant del mar al Passeig dels Anglesos

Caldes d'Estrac : ubicació i entorn d'aquesta propietat

El passeig dels Anglesos, davant del mar, des de principis del S.XX, en paral·lel al famós passeig de Niça, es consolida com un dels carrers més emblemàtics de la costa mediterrània. Mai sabrem quina part de mèrit va tenir el Passeig en la creativitat poètica i filosòfica de Joan Maragall. Sí sabem que va ser una elecció permanent, una relació íntima plena de reeixirs. Una a una, com verges a la dansa, entren lliscant les barques en el mar; s'obre la vela com una ala al sol, i per camins que només ells veuen s'allunyen mar endintre... ¡Oh cel blau! ¡Oh mar blau, platja deserta, groga de sol! De prop el mar te canta, mentres tu esperes el retorn magnífic, a sol ponent, de la primera barca, que sortirà del mar tota olorosa. Joan Maragall «Vistes al mar». La inspiració de Joan Maragall, l’intelectual que va fer arribar Nietsche a la península, va enriquir-se al bucòlic Passeig dels Anglesos, deixant-nos en poesia el munt de sensacions que s'hi viuen. Al final de la seva vida, Joan Maragall va composar «Nausica», inspirada en «l'Odissea», d'Homer, i en honor a Goethe: MCMVIII - Caldes d'Estrac Dia quint de juliol, a mitja tarda. Cel pur, aire suau, mar plana i dolça. El sol brilla per tot, els aucells canten, i s'ouen veus d'infants en la marina i, tallà dalt, les campanes del diumenge. Jo, en memòria d'aquella princeseta que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses del desitjat retorn obrí la via (potser no sens recança), vull retreure els mots divins d'Homer, en un teatre, per refrescar-m'hi el cor en sos meandres i fer-me nou lo vell. I en dec la idea al poeta més gran de l'Alemanya. Aixís, tal volta, enamorat, intenta un constructor, de la immortal bellesa d'antic palau, fer-ne una estada nova per bostatjar-hi el seu amor per sempre.