Discret, ràpid i amb anys de coneixement del mercat.
Passejar per Tarragona pot arribar a ser molt entretingut sense moure’s pràcticament d’un mateix barri. En una ciutat on molts edificis tenen més de 2.000 anys d’història i on sovint es troben restes arqueològiques que ajuden a reconstruir el seu passat bimil·lenari, també hi ha espai per a l’art urbà. Des de fa uns quants anys, diversos artistes han bastit de colors els murs d’edificis abandonats, les finestres i les façanes de cases derruïdes, i han pintat d’alegria espais de caràcter més funcional o industrial que havien deixat de ser contemplats pels visitants. L’entitat Polígon Cultural n’ha inventariat més de 100 en el seu arxiu d’art urbà Shikuarat.
En aquest article us plantegem un recorregut visual per les onze mostres de street art més populars que ofereix la ciutat de Tarragona.
Des del carrer Rera Sant Domènec, l’anomenat «carrer del darrere de la plaça de la Font», accedireu a la plaça dels Sedassos, on encara es conserven restes del circ romà. És inevitable aturar-s’hi. La façana de l’edifici central de la plaça llueix un mural del pintor tarragoní Carles Arola des de 1995. Està fet amb la tècnica trompe-l’oeil o enganyatall, amb la qual aconsegueix produir la il·lusió òptica que les figures i els objectes són reals, a través dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l’escorç.
En aquest cas, el muralista hi ha reproduït elements tradicionals de les façanes de la Tarragona de finals del segle xix. S’hi poden veure elements festius propis de la cultura popular tarragonina, com els Nanos, que representen personatges de la noblesa de l’època, o els balcons oberts, com a totes les ciutats mediterrànies que viuen de portes al carrer, i plens de flors per evocar la primavera.
Amb els 24 anys d’antiguitat de l’obra, aquesta façana s’ha convertit en la fotografia principal dels àlbums dels turistes i les guies de viatges de la ciutat, que la recomanen com a punt obligat de visita.
Fa 15 anys, el carrer del Comte era un carrer de la Part Alta pràcticament desconegut per a la majoria de visitants. Fins que un dia l’Ajuntament de Tarragona va decidir instal·lar-hi pilons per evitar que hi aparquessin els cotxes i per contribuir a l’accessibilitat per a vianants del barri. Els veïns van prendre la iniciativa de pintar-los. Primer ho feien de nit entre uns quants i, amb el pas del temps, s’ha anat convertint en tot un esdeveniment anual, una festa local i internacional, la Trobada de Sant Agapito Bis o la International Pilons Parade. Cada any, durant el primer dissabte de juliol, entitats, col·lectius i particulars s’inscriuen en aquesta iniciativa per pintar els 47 pilons del carrer, fins i tot, s’atorguen distincions.
Ara és un reclam turístic i se’l coneix com a Pilon’s Street, tal com es pot llegir en una placa al carrer.
Ben a prop, al carrer paral·lel del carrer Comte, el carrer d’en Mediona, i al carrer contigu, el carrer dels Cavallers, les parets de les portes tapiades d’algunes façanes ensenyen jocs antics en un mural del pintor tarragoní Màrius Masip, que vol explicar als més petits de quina manera jugaven ells quan tenien la seva edat, uns cinquanta anys enrere, pels carrers i les places de la Part Alta.
A les parets del mateix carrer Cavallers i, més endavant, al carrer de la Nau, encara s’hi poden trobar algunes mostres d’art urbà que el pas del temps les ha anat desdibuixant.
També crida l’atenció dels visitants que passen per aquests carrers.
El 2011, a Tarragona es va celebrar un fòrum d’idees i festival d’art urbà, Ciutats Creactives, que va originar diversos murals d’artistes locals que modificaven l’espai públic. Els murals, que encara es conserven a la Part Alta, els veureu a la plaça de l’Oli, en un solar antic que els artistes Lluc Queralt, Megan, Fátima i Sr. Tartera van reactivar amb les seves intervencions murals. Van utilitzar la tècnica d’esprai a traç lliure i el cartellisme.
Un altre dels grans murals que tampoc no passa desapercebut en una visita a la ciutat és el que es pot trobar a la paret d’una casa del passeig de Sant Antoni que fa cantonada amb el carrer Portella i amb un dels accessos a la plaça del Rei. S’hi poden apreciar diferents murs per on s’enfilen uns homenets.
Un dels punts més fotografiats pels visitants.
Al centre, just darrere de la plaça Imperial Tàrraco, es pot observar un gran mural de més de 400 m². El va crear Cachetejack, un col·lectiu de dissenyadores valencianes de reconeguda trajectòria internacional, integrat per Núria Bellver i Raquel Fanjul, a la façana interior de l’Espai Jove Kesse, un edifici municipal que organitza activitats per als joves de la ciutat i és punt de suport d’informació juvenil. També hi va col·laborar l’artista Foham Fonez.
El mural, amb voluntat d’empoderament femení de les dones joves, ensenya una noia que escala per superar reptes i lluitar contra els estereotips i la violència de gènere. Es pot contemplar en tota la seva integritat des de la plaça Imperial Tàrraco.
L’associació artística Polígon Cultural i la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona van seleccionar aquestes artistes dins el programa d’intervencions artístiques Murs que parlen.
Si heu hagut d’agafar un bus interurbà, segurament us heu encantat mirant un mural que ocupa uns 200 m2, aproximadament, en un mur de l’andana superior de l’Estació d’Autobusos de Tarragona. El títol d’aquesta obra és Art i entropia, un cant a la vida i a la creació, una creació de l’artista tarragoní Nil Bartolozzi.
El mural, que s’ha servit d’esprais, pintura acrílica i retoladors tipus Posca, vol expressar l’origen de la matèria i l’art com a energia natural creadora d’ordre i desordre. Per expressar-ho va comptar amb la participació d’usuaris de l’estació i de persones convidades a llançar un globus de pintura contra un mur de l’andana. També es va inspirar en l’entorn, amb el trànsit de persones i autobusos, la llum i l’ambient de l’estació.
És la dotzena obra del programa municipal d’intervencions artístiques Estació creactiva i el tercer mural de grans dimensions.
Tot i que un institut no acostuma a ser un espai d’atracció turística, aquest centre n’és l’excepció. La façana de l’Institut Pons d’Icart destaca, des del 2018, per aquest gran mural artístic en record de la guerra del Francès, un conflicte bèl·lic en què Tarragona va resistir fins a l’últim moment.
L’artista d’art urbà Megan en va crear el mural i va comptar amb la participació d’alguns alumnes del centre.
La iniciativa, idea del seu creador i de l’Institut Pons d’Icart, es va engegar amb el suport de Repsol, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Ajuntament. La intervenció forma part de les activitats del projecte «L’educació per la pau», que el centre organitza cada curs.
Tarragona uneix els barris de la Part Alta, el centre i la Part Baixa per un carrer principal que fa baixada, una constant en aquesta ciutat: el carrer Unió. Baixant per aquest carrer, arribareu a la plaça de la Mitja Lluna i seguireu pel carrer Apodaca, el primer dels carrers que condueixen a la zona de la Part Baixa i el Serrallo, uns barris on ja podeu començar a trobar mostres d’art urbà. En destaquem dos especialment: el mural del carrer del Vapor i el del costat del pont de la Petxina del Serrallo.
Els serrallencs tenen el privilegi de tenir una porta d’entrada principal al barri, pintada de blau, que indica als visitants que ja són en terra de pescadors. És el pont de la Petxina, punt en el qual una fotògrafa tarragonina havia exposat fotografies de personatges singulars del barri anteriorment sota el pont, en una mostra d’art efímer.
Just al costat dret d’aquest pont, hi trobareu una gran intervenció artística de 15 grafiters, il·lustradors i muralistes de fa poc més d’un any, l’agost de 2018. No era el primer cop que hi pintaven un grafit; l’artista que havia intervingut en l’anterior havia decidit donar pas a noves intervencions, fent honor a l’adjectiu propi d’aquest tipus d’art: efímer.
Aquesta exhibició col·lectiva d’art mural, que van anomenar Color Zone, va ser promoguda per l’entitat La Imaginada.
Des del 2014, el mur gris de les escales mecàniques del carrer del Vapor és més alegre i pictòric. Ara reflecteix la infància d’un veí del barri del Port, el Juan Carlos, que de petit anava al Serrallo a ajudar els pescadors. Aquesta història, que va sortir publicada en el Diari de Tarragona el 1984, va inspirar el jove artista reusenc Aureol Sanz per pintar-la en aquest mural.
Forma part del projecte Murs que parlen: Projecte d’art urbà, una iniciativa de la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona i del Centre d’Art de Tarragona, aleshores anomenat Teler de llum, amb la coordinació i direcció de l’entitat Polígon Cultural.
Des del 2002, just al costat de l’església de Sant Pere del Serrallo podeu contemplar un mural dedicat a la patrona del barri de pescadors del Serrallo, la verge del Carme.
L’obra, encarregada per l’Ajuntament de Tarragona, va ser dissenyada per Ramon Grau, i confeccionada pels artistes Sánchez Abelló i Ruben Aguilar, i representa una escena habitual en una casa serrallenca.
Us convidem a descobrir les més de 100 intervencions d’art urbà de la ciutat de Tarragona en la llista de mostres d’art urbà, Shikuarat, que va elaborar l’entitat Polígon Cultural.
Font: tarragonaturisme
Etiquetes: art art urbà arte arte urbano casco antiguo centre costa daurada costa dorada el Serrallo mediterranean secret nucli antic old town Part Alta Part Baixa ruta secret mediterrani secreto mediterráneo serrallo street art Tarragona tarragona turisme turisme cultural turisme experiències turismo cultural turismo experiencias