La tradició de La Castanyada

La Castanyada és una festa popular que trobem arrelada a Catalunya i que adopta altres formats i noms a l’estat espanyol i a Portugal. O a països anglosaxons com ara Escòcia, Anglaterra o Irlanda —dita Samhain, que vol dir literalment el final de l’estiu— des d’on va fer el salt als Estats Units. Convertida la festa allí en el Halloween americà, les pel·lícules i la moda han aconseguit que la tradició fes i faci camí de tornada i s’imposi ara a moltes llars europees: disfresses, llaminadures i el “trick or treat” (broma o regal o, també, el paga o plora).

La força de les modes anglosaxones s’imposen aquí i arreu del món. Ningú se n’escapa. Això no obstant, potser en àmbits més rurals, les tradicions mantenen el seu pols amb les tendències més “cools” i és justament d’aquesta Castanyada més clàssica, de la que ens toca parlar. Ens toca parlar i conservar, també.

A Catalunya i als Països Catalans, la celebració de la castanyada va molt lligada al dia de Tot Sants (l’1 de novembre), just abans del Dia dels Difunts. També és cert que moltes famílies catalanes fan aquesta celebració a la vigília de Tots Sants. En l’explicació més històrica i etnogràfica de la festa podem llegir, en diferents fonts consultades, que l’origen de la nostra castanyada es remunta a últims del segle XVIII i que és resultat d’una derivació dels àpats funeraris. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: “Se resen les tres parts del Rosari en totes les cases cristianes abans de fer la Castanyada”, llegim al diccionari Alcover-Moll.

La tradició, ahir i avui

​

Les castanyes, menjades des d’antic, tenen moltes possibilitats pel que fa al seu consum. Poden ser confitades, poden ser menjades crues, poden servir d’acompanyament en guisats i, fins i tot, se n’havia fet farina, per a fer pa. En el cas que ens ocupa, les castanyes són torrades. Poden ser cuinades al forn, al microones o a la cuina de casa, però queden de primera si es té la possibilitat de torrar-les al foc de llenya, en una llar o estufa. És tan senzill com fer un o dos talls, a un dels extrems, per evitar que esclatin o saltin amb l’escalfor. Per a coure-les, en aquest cas, cal tenir una paella foradada. En tot cas, a internet trobeu un munt de webs que us detallen la forma de preparar-les a casa, en cas que no disposeu de llar.

La castanya és un fruit originari de l’Àsia. A Catalunya, l’àrea del Montseny o l’Alt Empordà, entre altres, són les més conegudes. Per quantitat en producció, les gallegues i lleoneses, són les més habituals en establiments i mercats.

Magosto o magusto o Los Finaos

La nostra castanyada rep diferents noms a la resta de l’Estat. Tenen un denominador comú, com és el cas de les castanyes, però la seva celebració té formats que varien i els menús canvien, segons la zona. Mentre aquí a casa nostra el moscatell pren protagonisme, en altres indrets, com ara Galícia o Astúries, l’orujo o la sidra són els licors emprats. A Galícia la festa es diu Magosto; a Portugal, Magusto, i a les illes Canàries, Los Finaos.

​