Una festa per acomiadar l'estiu. Una nit especial abans de tornar a la normalitat del calendari laboral. Una festa única i esplendorosa que deixarà enrere els dies de relaxament i descans, d'unes vacances d'estiu a la Cerdanya, per afrontar, novament, les responsabilitats del dia a dia. Una festa que es guardi en el record, que perduri i que serveixi com a inici d'un compte enrere per a l'estiu vinent on tornaran a trobar-se, a veure's, a conviure, a riure junts, veïns, companys i amics en els dies de lleure i en les nits màgiques d'estiu a la Cerdanya. Aquest era l'objectiu de la festa de l'Estany que va néixer fa més de 130 anys. L'anomenada, en aquells inicis, Festa Nocturna Veneciana, que ha viscut la seva transformació, com és lògic, i avui, tot i que és una festa diferent en el seu format, manté la màgia per igual i compleix el seu principal requisit: la gran celebració festiva i lúdica que tanca les portes a l'estiu. I durant els dies i les nits que dura la festa, aquest comiat és viu amb intensitat i certa nostàlgia.
Abans de continuar, i per saber molts més d'aquesta celebració, hi ha un llibre de recomanada lectura per a tots aquells que vulguin conèixer més la festa. "La Festa de l'Estany (1886-2016) 130 Anys d'Història, Tradició i Llegenda", escrit a quatre mans per l'historiador Oriol Mercadal -qui havia estat director del Museu Cerdà i que ens va deixar a últims del 2017- i el programador informàtic, activista cultural i president del Grup de Recerca de Cerdanya, Enric Quilez. L'edició compta amb les col·laboracions de l'arqueòloga i tècnica en patrimoni cultural, Sara Aliaga, i el col·leccionista i amant de la història local, Martí Solé.
La Festa de l'Estany de Puigcerdà va tenir els seus inicis, i encara avui programa part de la seva activitat, a l'estany de Puigcerdà. És obvi. Tot que això que acabo d'escriure és d'una evidència cristal·lina, i potser absurd el fet d'haver-ho recalcat, molts som els qui desconeixem la història de l'estany. Sense estany, hi hauria la festa que avui celebrem?
Les primeres notícies de l'existència del llac daten del segle XIII, concretament del 2 de desembre de 1260, tal com ho descriu mossèn Jaume Martí i Sanjaume al seu llibre Dietari de Puigcerdà. El subministrament d'aigua de l'estany prové del riu Querol, aigua que és portada fins a Puigcerdà mitjançant una sèquia artificial. En un text redactat per l'enginyer Josep Cordomí - avui interlocutor entre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i les administracions públiques de Cerdanya- per a un butlletí editat el 2005, de l'Ajuntament de Puigcerdà i Sorea -l'empresa que gestionava el subministrament de l'aigua a la capital de la Cerdanya (avui és Agbar la responsable d’aquest servei)-, "l'any 1310 el Consulat puigcerdanès pagava al Procurador reial cinc-cents ducats per tal de fer front a les despeses de fer un rec a la població". La captació de l'aigua és actualment a Riutés, al riu Querol, entre les poblacions de la Tor de Querol i Porta. Existeix una edició del reglament de la séquia, per a tots aquells interessats en la gestió del canal i l'estany, que recull, entre altres, la distribució de l’aigua d’aquest canal entre els usuaris espanyols i francesos. És interessantíssim conèixer com es reparteix aquest recurs entre les administracions municipals.
Ara que sabem que l'estany ha estat un element que s'ha mantingut impertorbable en la història i en el paisatge dels puigcerdanesos, en generacions i generacions, des de 1260, com a mínim, podem imaginar-nos la bellesa natural d'aquest paratge a mitjan segle XIX. I com aquest espai va viure, llavors, la seva especial transformació amb l'arribada del turisme i dels estiuejants. Durant l'últim terç del segle XIX i fins als primers anys del segle XX, Puigcerdà va ser la població preferida per moltes famílies de la burgesia catalana que tenien, al llac de la capital cerdana, les seves cases i llars senyorials.
Puigcerdà va treure bon profit d'aquells anys, durant la renaixença catalana. Va acollir la flor i nata d'una burgesia que protagonitzà un important moviment cultural i que va representar una revifalla, una autèntica efervescència en molts àmbits en la societat del país. La Cerdanya va rebre estiuejants que eren d'una talla intel·lectual destacada en aquells anys. I van ser aquests estiuejants els qui van promoure i van impulsar la celebració que avui ens arriba amb el nom de la Festa de l'Estany. Els organitzadors d'aquelles primeres festes l'anomenaven "Fiesta Nocturna a la Veneciana o Festa Nocturna de Puigcerdà", segons la font consultada. La primera festa documentada és el 1886. Aquest agost, doncs, farà 137 anys d'aquella primera iniciativa. Aquells inicis, però, la festa era més elitista, pensada només per a sectors benestants. La festa avui és molt diferent, sempre adaptant-se al moment i fins a arribar als nostres dies.
Actualment, la Festa de l'Estany se celebra durant set dies. Arrenca un dilluns i finalitza el diumenge. Ofereix una mica de tot: música, concerts, balls, sardanes, teatre, esports -amb la travessia de l'estany-, cercavila, correfocs, castells, tabalada i un llarg etcètera.
Al meu entendre, però, hi ha tres aspectes a destacar de l'actual versió de la Festa de l'Estany. Dos, principalment: la representació de la llegenda de l'Estany i la desfilada de carrosses.
Dissabte, a la nit, es produeix el retrobament de la vella de l'Estany amb el Príncep dels Aires i la Princesa de les Aigües. Aquest és un dels actes principals. La versió de la llegenda que m'agrada -n'hi ha de diferents- ens diu que la vella és una senyora, nonagenària, amb caputxó i gipó, que vindria a representar les virtuts de la dona cerdana. Allí on ara existeix el llac, la dona hi tenia la casa. I tot i que va ser obligada a deixar-la, ella s'hi va resistir. Així, va acabar vivint sota les aigües. Diuen que les nits d'estiu, quan la foscor és avançada, surt del llac, recorre els carrers amb un fanalet, contempla els canvis que s’han produït a la vila i torna a endinsar-se a l'estany.
L'altre acte destacat, potser el més important, és la desfilada de carrosses, diumenge al matí. Una rua de carrosses travessa la vila, carrers i places, en una comitiva on participen diferents colles, vingudes d'arreu de la comarca. La desfilada ha agafat força i cos els últims anys. És avui un acte de sana competició que genera una rivalitat entre colles per mostrar la millor carrossa, les millors disfresses i l'originalitat i creativitat dels seus components. És l'activitat de la festa on la participació és més elevada i per la qual es treballa tot l'any.
La Festa de l'Estany finalitza amb el tercer dels aspectes que volia destacar. Ja sé que arreu es fan castells de focs d'artifici. Però, sempre m'ha semblat poètic el piromusical de la Festa de l'Estany, un espectacular castell de focs d'artifici que té per escenari l'entorn del llac. L'esclat de la pólvora il·luminant el cel de Puigcerdà i la Cerdanya. Un homenatge, un regal per l’estiu viscut.
Horari
Dt-Dj 10:00 - 19:00
Dv-Ds 10:00 - 20:00