Horari
Dt-Dj 10:00 - 19:00
Dv-Ds 10:00 - 20:00
La Cerdanya és una comarca ben singular. És un territori excepcional que ofereix, als qui hi viuen i als visitants, unes condicions úniques que fan d'aquesta comarca un paradís terrenal, pròxim i autèntic.
Per començar, parlem de les seves característiques orogràfiques, ja que és una de les poques valls pirinenques amb orientació d'est a oest, quan la majoria de les valls muntanyenques són direcció nord-sud. Això fa que la insolació sigui de les més importants d'Europa. Vol dir; més hores de sol que altres zones del seu entorn. És així com s'entén que, ja des de fa molts anys, hagin crescut projectes per aprofitar l'energia solar.
La Cerdanya, extensa i generosa —parlem de més de 1.000 quilòmetres quadrats— està regada, a més, pel riu Segre i els seus afluents. La seva plana és una terra rica, fèrtil i productiva, on l’agricultura i la ramaderia ha tingut un pes rellevant. Una vall de 1.200 metres d'altura, envoltada de cims de 3.000 metres.
Gastronomia, muntanya, natura, esports, cultura i patrimoni, entre altres, són algunes de les possibilitats de gaudi a la Cerdanya. Així, és lògic el creixement que ha tingut, aquests últims anys, el sector serveis i com s'hi ha desenvolupat, al seu voltant, un potent sector immobiliari, professional, que ofereix una àmplia cartera de possibilitats en el mercat de l'habitatge. La Cerdanya ho té tot.
A més, un territori pròxim a Barcelona —menys de dues hores— i a Girona —menys de dues hores i mitja—Repassem en aquest text els seus principals mèrits.
El seu entorn natural
En totes les èpoques de l'any, la Cerdanya presenta una bellesa paisatgística permanent. La coronen cims com ara La Tosa (2.535 metres), el Carlit a la seva esquena (2.900 metres) i el Puigpedrós a l'extrem occidental (2.921 metres). Espectaculars són les vistes d'aquest territori des de miradors naturals com ara Guils de Cerdanya o Lles, amb la paret del Cadí com a icona única.
És gràcies a aquest entorn, a aquesta vall i a les muntanyes que l'envolten, que l'afició al muntanyisme i a l'esport a l'aire lliure, en majúscules i en totes les seves expressions, és ben present.
Aquestes són algunes de les opcions que es poden practicar a la Cerdanya: running, excursions, bicicleta de muntanya (hi ha nombroses pistes senyalitzades i camins rurals), parapent, bicicleta de carretera (amb vies secundàries que permeten trajectes a la plana de més de 150 quilòmetres o ports de més de 2.000 metres, pels més preparats), escalada, raquetes de neu, golf (hi ha fins a tres camps de golf de primer nivell) i esquí, entre altres. De l'esquí, difícil trobar un territori a tot l'Estat que concentri fins a tretze estacions d'esquí, alpí i nòrdic. És veritat que, d'aquestes, quatre són al Capcir, però són a menys de 45 minuts amb cotxe de Puigcerdà, per exemple. La neu domina les cotes més altes de la Cerdanya i l'esquí és present en moltes llars cerdanes.
Després, a més, cal destacar que la Cerdanya compta amb instal·lacions esportives, com ara el Poliesportiu de Puigcerdà, on es pot fer patinatge, cúrling i hoquei gel, si parlem d'esports d'hivern, o bàsquet, futbol, tenis i pàdel, si s'utilitzen les instal·lacions d'aquest i altres equipaments de la comarca.
Per exemple; hi ha diferents instal·lacions d'aigües termals, entre Dorres, Llívia, Llo, els Banys de Sant Vicenç o les Termes la Collada. Centres, alguns d'aquests, preparats fins i tot per a fer massatges o relaxaments musculars. Són termes naturals exposades a l'aire lliure, en alguns casos. Un plaer indescriptible relaxar-se en aigües sulfuroses, de més de 30 graus de temperatura, envoltat de pau i natura.
La Cerdanya és una potència gastronòmica. Des de fa anys, s'hi han instal·lat reconeguts xefs. No hi ha una població o llogaret sense un restaurant de referència. Indrets com ara Bellver de Cerdanya, Das, Ger, Bolvir, Meranges, Guils de Cerdanya, Lles, Urús, Prullans, Alp, Martinet, Riu, Prats i Sansor o Puigcerdà, tenen bona cuina. Però, en aquest llistat, Llívia s'emporta i actua amb lideratge. En aquesta petita vila, s'hi concentra més d'una desena de restaurants de primera línia, amb premis i reconeixements del sector gastronòmic estatal, alguns d'ells. I de forns de pa, reconeguts per la qualitat dels seus pans i coques, des de Martinet, Bellver de Cerdanya, Alp, Puigcerdà i Llívia. Ah! I pastisseries! Com, sinó, la Fava d'Or del Pirineu és, per any consecutius, per a un establiment de Llívia, a la Cerdanya.
La Cerdanya disposa actualment d'una elevada oferta de productes locals que va des de la mel, fins a la farina, els iogurts, els formatges, els gelats, els embotits, la carn de poltre, vedella i xai, les hortalisses, els naps, la cervesa, les trumfes, els ous, els licors de muntanya, les melmelades i la fruita, entre altres. I en aquest, entre altres, hi podríem incloure el vi. El vi d'altura. Diferents experiències ja funcionen, des de fa uns anys, a la comarca. Montellà, Bolvir, Meranges i Llívia, per citar-ne uns quants. I alguns, amb l'èxit de premis recents que demostra que les vinyes a la Cerdanya han arribat per quedar-se. L'èxit d'aquestes iniciatives, sens dubte, està en la força dels seus emprenedors.
Potser, tots aquests elements que s'han destacat en el text no han captat el seu interès, perquè el lector d'aquestes línies valora també el llegat patrimonial, la cultura, les tradicions i la història. Des de Martinet a Llívia, de punta oest a punta est del territori cerdà, els vestigis, els monuments, els nuclis, les poblacions ens il·lustren el pas de la civilització per aquesta vall. Nuclis històrics ben conservats a Bellver de Cerdanya, Puigcerdà o Llívia, els búnquers de Martinet, els jaciments a Bolvir o Llívia —on hi ha l'únic fòrum romà del Pirineu-, per citar-ne uns, el Castell de Llívia, els Esterragalls d'All (Isòvol)… és una llista difícil de confegir aquí, on per tancar aquest capítol destacarem les moltes esglésies romàniques d'aquest entorn.
Tot això, cada poble mantenint les seves tradicions i festes locals (la festa de la Vella de l'Estany, la transhumància, les caramelles, la trobada de corals, les fires…) i, especialment, el parlar de la Cerdanya.
Per acabar, aquests últims temps, des de fa uns 50 anys, és destacable l'oferta cultural que ha anat creixent a la Cerdanya. Especialment en èpoques estiuenques i nadalenques. Són ja coneguts els festivals de música a l'estiu, amb propostes de jazz, clàssica, pop, country i altres que van des de Puigcerdà, fins a Bolvir, Alp, Bellver de Cerdanya o Llívia, entre altres. Festivals de màgia, festivals de titelles, festivals de circ, el Cerdanya Film Festival… Propostes culturals, com ara, seminaris i conferències, la Universitat d'Estiu Ramon Llull de Puigcerdà, visites guiades o teatre, entre altres. I equipaments culturals ben dissenyats i complets com la biblioteca de Puigcerdà o alguns dels museus cerdans, com ara el de Llívia, amb una de les farmàcies més antiga d'Europa.
Aquests són valors reals que ofereix actualment la Cerdanya. I no hi són tots, ja que es fa difícil encabir més aspectes a destacar en un text limitat d’espai. Així, però, coincidirem que la Cerdanya és un paradís. Un paradís que, a més, és a tocar de casa.
Texte original en català per Jordi Pardinilla
Horari
Dt-Dj 10:00 - 19:00
Dv-Ds 10:00 - 20:00